Vint anys de combois del Centre Quim Soler, la Literatura i el Vi

Fa anys que seguim la trajectòria del Centre Quim Soler, la Literatura i el Vi, una entitat amb seu al poble del Molar, al Priorat, fundada i impulsada per l’escriptora i activista Roser Vernet. Enguany fa vint anys i ho commemora amb dues celebracions: una al Priorat, el 10 d’octubre, i una altra a Barcelona, el 12 de desembre. 

Parlar del Centre Quim Soler és parlar d’avantguarda, valors, literatura, paisatge, vi i combois. O, dit d’una altra manera, de vincles, de fer xarxa, connexions entre persones. Segons el diccionari, “comboi” és un conjunt de vehicles, vaixells o vagons de tren (ho substituiríem per persones), que viatgen junts cap a una mateixa destinació. I en sentit col·loquial, dit sobretot al País Valencià, un comboi és il·lusió, ganes, alegria o motivació per a fer alguna activitat en companyia d’altri. 

Però, per què es diu Centre Quim Soler, la Literatura i el Vi i quins propòsits tenia al començament? Segons que ens explica Roser Vernet, tenia un doble objectiu: “Per una banda, el manteniment del llegat de l’escriptor i artista Joaquim Soler i Ferret, tant de la seva obra escrita com gràfica, i, per una altra banda, contribuir a dinamitzar la comarca sobretot des de la literatura, perquè constatàvem una certa invisibilitat de certs territoris com el Priorat en l’imaginari literari del país i volíem posar el nostre gra d’arena perquè això no fos així.” 

Roser Vernet era la companya de Quim Soler, de manera que quan l’escriptor es va morir, l’any 1993, va ser ella qui en va conservar l’arxiu i el va traslladar a casa seva, al Molar. El 2004 Vernet va obrir la casa rural el Perxe, al mateix poble, i poc temps després fundà el Centre Quim Soler. Una de les primeres accions de l’entitat va ser aplegar tota l’obra de Soler, que estava una mica escampada, i també va començar a fer uns calendaris que en difonien l’obra pictòrica. Al mateix temps, els impulsors van demanar la complicitat d’escriptors amb qui ja tenien relació, per mirar d’organitzar els primers actes. A la primeria es feien presentacions de llibres i també tertúlies literàries, que van començar a anomenar-se “tertúlies viteràries”, perquè cada sessió es marida amb un vi. Totes les activitats de l’entitat, ja de bon començament, han estat obertes a tothom.

“A partir d’aquí vam començar a ampliar la xarxa de relacions amb escriptors d’arreu dels Països Catalans i vam engegar projectes amb més recorregut”, recorda Roser Vernet. Ara, com han evolucionat aquests propòsits?: “Al començament, el vincle amb el vi com a element important a la comarca –i més en aquell moment, en què el creixement del sector del vi en tant que punta de llança d’una proposta territorial era important– hi era present, però no impulsàvem activitats vinícoles. Amb tot, tenim cellers que són socis del centre i cada any hi ha un vi d’aquests cellers que és el que ens representa allà on anem.” 

Continua Vernet: “Però, en relació amb el vi, de seguida vam ampliar el focus i el vam vincular amb el paisatge, el paisatge humà de la comarca i les problemàtiques territorials que ens afecten. I vam intentar crear complicitats amb entitats de la comarca i de fora d’àmbits diversos, per mirar de fer activitats conjuntament. L’Observatori del Paisatge, per exemple, hi ha tingut un paper important aquí a l’hora de treballar en la presa de consciència de la noció de lloc. I també hem col·laborat amb entitats semblants, que treballen en la creació literària, artística, en àmbits rurals. Tot això es va anar intensificant amb la creació de projectes de llarg abast, com el Priorat en Persona.”

Precisament, Priorat en Persona sintetitza els dos àmbits d’acció del Centre Quim Soler, que són la literatura i el vi, és a dir, que parla d’un paisatge, d’un territori i d’una gent que l’habita. Possiblement, avui, és el projecte estrella i columna vertebral del centre. Roser Vernet ho confirma: “Efectivament, Priorat en Persona sintetitza tots els nostres objectius. Perquè és una mena de teixit entre la gent que viu a la comarca, gent molt diversa que s’implica per explicar, fer conèixer i compartir la seva realitat amb sis escriptors que vénen d’arreu dels Països Catalans, d’edats, gèneres i procedències diversos. La voluntat és aconseguir aquest encreuament de mirades, del dins i el fora. I després transmetre un lloc d’una manera que no sigui tòpica sinó més profunda, a través de la literatura, per crear un imaginari literari de la comarca. És un projecte d’inversió a llarg termini, més que no pas una activitat puntual.” 

L’any vinent es farà el desè Priorat en Persona, que vol dir que també farà vint anys, perquè el projecte és biennal: el primer any visiten el Priorat, però l’any següent els escriptors tornen a la comarca per compartir i comentar els seus texts a les escoles, als instituts, la biblioteca… Ja hi han passat més de cinquanta escriptors i el diccionari literari té més de mil entrades. Alhora, Vernet diu: “Amb aquest corpus i aquesta xarxa de complicitats podem desplegar unes altres activitats paral·leles o que aprofundeixin allò que ja hem aconseguit. En això treballem cada vegada més i un dels focus prioritaris és el món de l’ensenyament, les escoles i els instituts. Perquè el Priorat en Persona no deixa de ser un diccionari literari del Priorat que ha estat fet per autors de fora, però a partir d’aportacions de la gent d’aquí. I pensem que tenim molt de camí per córrer.”

Un altre projecte que té consistència i que té la literatura i el vi ben travats és l’Ensofrada, una fira literària i vinícola que convoca petites editorials i petits cellers. Es fa cada any a Marçà (Priorat), el mes de maig o juny, i l’organitza l’editorial lo Diable Gros, el celler los Comuns i el Centre Quim Soler. Cada any hi ha un escriptor convidat, amb converses, presentacions, un dinar popular que fa la colla de caçadors del poble i una manifestació poètica per a acabar la jornada. Amb molta implicació de la gent del poble.

“Amb el temps hem prioritzat la col·laboració amb altres entitats. Per exemple, fa quatre anys que fem Notes al peu de Montsant, un espectacle de literatura i música a la cartoixa, organitzat conjuntament pel Parc Natural de Montsant, la Cartoixa d’Escaladei, l’Ajuntament de la Morera de Montsant i nosaltres. Més: amb l’entitat No Jubilem la Memòria, cada any fem una activitat al festival Pradell Lletres, continuadora del festival Eva. Fem aquesta mena de combois, també amb entitats de fora de la comarca, relacionant-nos més amb gent que fa cultura des del món rural, amb projectes com TerraTecaTraca, que fa referència a l’alimentació a partir d’una mirada artística i pagesa alhora, o laviral, sobre maneres d’intervenir en les problemàtiques territorials des del lloc, amb l’aportació científica, acadèmica i artística alhora. I, encara parlant de projectes, també organitzem el Priorat en Versió Original, que muntem periòdicament, i que és un cap de setmana temàtic, intensiu, no acadèmic, de reflexió. El mes vinent en tenim un sobre filosofia i feminisme, amb la filòsofa Emília Oliver.”

Com es planteja el dia a dia, la gestió d’una associació petita com el Centre Quim Soler, la Literatura i el Vi, amb la gran quantitat d’activitats en què participa o que impulsa o coorganitza? Respon Vernet: “Això sempre és el punt fort i feble alhora. Som una entitat amb gent que dedica hores de la seva vida a fer que funcioni. Hi ha gent que s’hi implica molt i gent que no tant, i encara gent que paga religiosament la quota anual sense venir, però que amb la seva quota contribueix a fer possibles les coses. Sempre és una tensió entre les necessitats i els recursos. El context en que ens movem i el centralisme institucional i de tota mena, que en el món de la cultura també fa estralls, condicionen poc o molt la vida, però és cert que hem anat creixent i, per tant, la tensió creix també. Però ara ens hem constituït en fundació, tot i que el Centre Quim Soler continua existint com a entitat que acull els amics d’aquesta fundació. Ara som la Fundació Quim Soler. Cultures Arrelades i aquest pas ens ha permès contractar una persona a mitja jornada que asseguri una continuïtat més equilibrada pel volum de feina que generem i per a tirar endavant.”

La Fundació Quim Soler. Cultures Arrelades servirà per a consolidar l’entitat i les activitats que s’hi fan. Aquesta és l’estratègia de futur que es fa pública en la celebració dels vint anys de l’entitat. “La idea és consolidar, per una banda, i fer un creixement qualitatiu, per una altra”, acaba dient Roser Vernet.

El Centre Quim Soler, la Literatura i el Vi és un exemple d’entitat que fa possible un país culturalment més ric i divers i que ajuda a l’equilibri territorial, que combat la invisibilitat dels territoris del sud del Principat, que assoleix fites de primer nivell cultural, de país. I ho celebra, és clar: el 10 d’octubre al Priorat, a les Mines de Bellmunt, que ha cedit l’ajuntament. La festa començarà amb un pregó a càrrec de Jordina Biosca, narradora oral, impulsora del festival Eva. Després vindrà la Poetada (una activitat que ja fa catorze anys que organitza l’entitat) i en acabat el vermut i el dinar (arrossada). I continuarà a la tarda amb música, un micròfon obert i sense hora de tancament. I tot això és obert a tothom. El 12 de desembre la festa es traslladarà a Barcelona, a les Cotxeres de Sants, amb la participació d’una bona colla d’escriptors. Serà cap al vespre, també obert a tothom.