Roger Español, abans del judici als policies espanyols: “No ha estat un camí gens fàcil”

Roger Español ha arribat cap a les nou del matí a l’Audiència de Barcelona per encarar el judici contra els quatre agents de la policia espanyola acusats per l’actuació que li va fer perdre un ull durant el referèndum de l’1-O. Nou anys després dels fets, Español ha reivindicat la importància d’arribar a judici i ha dit que esperava que el procés també servís per a totes les víctimes de la violència policíaca que no seran rescabalades arran de la llei d’amnistia. Les acusacions demanen entre tretze anys i dotze de presó i inhabilitació per als agents.

“Per fi hem pogut arribar fins a aquest punt. No ha estat un camí gens fàcil”, ha dit abans d’entrar al tribunal. Español s’ha mostrat convençut de la solidesa de les proves aportades durant la instrucció i ha reclamat una sentència condemnatòria que vagi més enllà de la reparació personal. “Espero que serveixi per a tota aquella gent que no va poder tenir ni reconeixement, ni justícia, ni reparació de l’1 d’octubre”, ha dit. També ha insistit que el cas hauria de contribuir a prohibir definitivament l’ús de bales de goma.

El procediment jutja l’actuació d’un escopeter de la policia espanyola i de tres comandaments pel tret de bala de goma que va ferir greument Español durant les càrregues policíaces de l’1-O a Barcelona. El cas ha aconseguit d’arribar a judici després d’una instrucció llarga i plena d’entrebancs i és l’únic procediment sobre la violència policíaca que han arribat fins a aquesta fase.

L’advocada d’Irídia Anaïs Franquesa ha qualificat el judici de “històric”, no tan sols perquè s’hi jutja l’agressió a Español, sinó també perquè considera que haurà de fixar els límits de l’ús de la força policíaca en contextos de protesta. Franquesa ha remarcat que en aquest cas no es discuteix qui va disparar, sinó les circumstàncies en què es va fer i la intencionalitat de l’actuació. Irídia exerceix l’acusació particular en la causa.

A la porta del tribunal, també hi havia el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, que ha dit que haver arribat fins aquí ja era una victòria. Segons Antich, el procés posa sota judici no tan sols l’actuació concreta contra Español, sinó també la violència policíaca del Primer d’Octubre i la vulneració de drets que van patir milers de persones. “Avui portem al banc dels acusats un escopeter i tres comandaments de la policia espanyola, però en realitat portem a judici tota la violència policial de l’1 d’octubre”, ha dit.

Antich ha defensat que el judici transcendeix el cas particular d’Español perquè afecta l’exercici de drets fonamentals i ha reclamat justícia per a totes les persones ferides durant el referèndum. Òmnium participa en el procediment com a acusació i sosté que l’actuació policíaca d’aquell dia tenia l’objectiu de reprimir l’exercici de drets civils i polítics.

El president de l’Assemblea Nacional Catalana, Josep Vila, també ha lamentat que sigui l’únic cas de brutalitat policíaca que hagi arribat a judici. Ha recordat que les càrregues van causar més d’un miler de ferits i ha contraposat aquesta xifra amb l’escassa resposta judicial contra els agents. “Això no és justícia. Això és impunitat”, ha dit. Vila ha afegit que l’ANC continuaria al costat d’Español i de la resta de víctimes de la repressió.

Els observadors internacionals destaquen la importància del judici

Sis organitzacions internacionals de drets humans i contra la tortura seguiran tres de les quatre sessions del judici contra els policies. La missió reuneix representants i experts d’Amnistia Internacional, l’Organització Mundial Contra la Tortura (OMCT), la Xarxa Internacional d’Organitzacions de Llibertats Civils (INCLO), REDRESS, ICHRP-Espanya, i DqD (Defender a Quien Defiende).

Daniel Canales, investigador d’Amnistia Internacional, ha explicat que la missió seguirà el judici per avaluar si el procediment s’ajusta als estàndards internacionals. “Aquest cas és el primer per la violència exercida aquella jornada que arriba a judici i pot establir un precedent molt important”, ha remarcat.

La missió es fixarà especialment en la valoració de les proves sobre l’ús de la força i el tret de bala de goma, en els criteris internacionals sobre l’ús d’armament menys letal, en la investigació de possibles maltractaments i en la rendició de comptes dels comandaments policíacs.

També observarà el dret de les víctimes a obtenir veritat, justícia i reparació, les garanties d’un judici just i la possible aplicació de la llei d’amnistia del 2024. Canales ha subratllat que la missió no intervindrà en el procediment i que en farà públiques les conclusions quan s’hagi acabat.