Oques Grasses s’acomiaden amb quatre Estadis Olímpics: què en podem esperar, dels concerts?

La setmana que ve, Oques Grasses s’acomiadarà dels escenaris amb quatre concerts a l’Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona. Serà els dies 5, 7, 9 i 10 d’octubre a les 20.30. En total, unes 220.000 persones assistiran al comiat del grup osonenc, que igualarà el rècord de Coldplay i marcarà una nova fita per a la música en català.

Tot i que les entrades es van exhaurir per a totes quatre actuacions, la setmana passada la promotora The Project va posar a la venda algunes localitats addicionals, alliberades una volta definida la configuració definitiva de l’escenari. Inicialment, Oques Grasses havia anunciat un únic concert de comiat a l’Estadi Olímpic, les entrades del qual es van exhaurir en tan sols vint-i-un minuts. Arran de la demanda, el grup va programar una segona actuació, que també va exhaurir les localitats en dinou minuts. Posteriorment, va anunciar un tercer concert i un quart, que també van acabar amb totes les entrades venudes.

Amb aquests quatre concerts multitudinaris, es posarà fi, si més no de moment, a un dels grans fenòmens de la música catalana d’aquests darrers anys. Amb una proposta fresca i informal, que combina múltiples estils com el pop, el reggae, el funk, l’electrònica i la música urbana, el grup ha construït un univers sonor propi, a mig camí entre l’orquestra de ball i la cançó d’autor, marcat per l’humor, la sensibilitat i una mirada lúcida sobre la vida quotidiana. Una fórmula que li ha permès d’arribar a un públic ampli, divers i de totes les generacions.

Catorze anys de trajectòria: del grup d’amics de Josep Montero a l’èxit multitudinari

Els orígens del grup es remunten al 2010 i el 2011, quan Josep Montero, electricista de professió, tocava amb Arnau Tordera, d’Obeses, a la guitarra elèctrica i els cors, Miquel Portet a la bateria i la percussió i Àlex Pujols al baix i els cors.

El 2012, el grup es va reformular i va ampliar sonoritats amb la incorporació d’Arnau Altimir (bateria), Joan Borràs (teclats), Miquel Rojo (trompeta) i Josep Valldeneu (saxòfon). Durant la primera ronda de concerts, s’hi va afegir Miquel Biarnés (trombó), que va completar la formació actual. Aquell mateix any, va publicar el primer disc, Un dia no sé com (2012), un treball autoeditat que ja deixava entreveure un estil propi, amb lletres quotidianes i un humor tendre. Cançons com ara “Passos importants” i “Cul”, que encara formen part del repertori del grup, els van obrir les portes dels escenaris catalans.

Un dels moments decisius d’aquella primera etapa va ser el concert del Mercat de Música Viva de Vic del 2013, en què van omplir la plaça Major de la ciutat. Aquella actuació va contribuir a consolidar el vincle amb el públic, que no ha deixat de créixer.

Al llarg dels anys, el so d’Oques Grasses ha evolucionat considerablement. La formació es va fer conèixer amb una proposta alegre i eminentment ballable, amb influències clares del reggae i un protagonisme destacat dels instruments de vent metall. Els dos primers discs –Un dia no sé com (2012) i Digue-n’hi com vulguis (2014)– són els grans exponents d’aquesta primera etapa, en què el grup va consolidar la seva presència als escenaris sense perdre la naturalitat ni l’esperit lúdic que el caracteritzaven.

El tercer disc, You Poni (2016), va representar una obertura creativa, amb cançons com ara “Cara de cul”, que anticipaven els himnes que acabarien marcant la trajectòria del grup. La peça acaba amb el lema “Meravellós desastre”, que posteriorment va donar nom a un espectacle teatral de la banda.

Sense cap mena de dubte, la publicació de Fans del sol (2019) va marcar un punt d’inflexió en la trajectòria del grup, que va fer un salt de popularitat i va abraçar un so molt més pop, amb influències internacionals. Cançons com ara “In the night” i “Sta guai” es van convertir en himnes generacionals.

Aquestes influències, pròximes a la música llatina i urbana que ha dominat el pop de masses durant aquesta darrera dècada, es van mantenir a A tope amb la vida (2021), àlbum que els va dur a situar-se al capdavant de l’escena de música en català. De fet, en aquest cinquè treball hi ha algunes de les cançons més conegudes de la banda, com ara “De bonesh” i “La gent que estimo”, amb Rita Payés.

El 2023, el grup va celebrar deu anys de trajectòria amb una altra fita que palesava la seva popularitat: va batre el rècord absolut d’assistència al Palau Sant Jordi, amb 18.400 espectadors.

L’evolució musical va culminar amb Fruit del deliri (2024), publicat després de dos anys de silenci i que ha acabat essent el darrer disc del grup. En aquest treball, la formació va aprofundir en una dimensió més introspectiva i poètica, amb un so en què els instruments de vent metall gairebé desapareixen i cedeixen el protagonisme als sintetitzadors i els elements electrònics, amb cançons com ara “Com està el pati”.

Amb tot, un dels elements que s’ha mantingut durant aquests catorze anys és la figura de Josep Montero, cantant i la principal ment creativa del grup. El seu timbre de veu característic i els seus falsets s’han convertit en senyes d’identitat de la formació, juntament amb les melodies construïdes a partir de frases curtes i canvis de to ràpids.

Què es pot esperar dels concerts de comiat?

Els concerts han estat un dels punts forts de la formació, que combina l’espectacularitat i la potència sonora dels grans directes amb moments d’intimitat i sensibilitat. Una bona mostra d’això va ser el concert al Palau Sant Jordi, en què el grup va habilitar un escenari secundari, de petit format, per oferir una actuació gairebé acústica que recreava l’ambient d’un concert en una sala petita i afavoria la complicitat amb el públic.

Tot plegat, amb un Josep Montero que, tot i ser poc procliu a aparèixer als mitjans de comunicació, es mostrava molt més xerraire i proper dalt l’escenari, on li agrada interactuar amb el públic.

Com que serà la primera vegada que Oques Grasses actuarà en un estadi, no es descarta que ampliï la formació amb més músics per guanyar potència sonora, tal com ja va fer al Palau Sant Jordi, on va incorporar una secció de vent i un quartet de corda.

A més, en la darrera ronda de concerts, el grup va potenciar el vessant audiovisual de l’espectacle, amb projeccions a les pantalles i jocs de coreografies i vestuari. El fet d’actuar en un estadi, on bona part del públic haurà de seguir el concert per les pantalles, fa pensar que els osonencs donaran encara més protagonisme a aquests recursos.

Quant a les col·laboracions, els concerts de comiat podrien ser una bona ocasió per a convidar a l’escenari alguns dels artistes amb qui el grup ha compartit cançons aquests darrers anys, com ara Rita Payés, Figa Flawas, Al·lèrgiques al Pol·len o Julieta. També hi podria haver alguna picada d’ullet als orígens de la banda, amb la participació d’Arnau Tordera o, fins i tot, de la Iaia.

Alguns seguidors també somnien amb la possible aparició de membres de grups que ja s’han dissolt, però que havien col·laborat amb Oques Grasses, com ara Stay Homas o Zoo. Fins i tot, especulen amb la participació d’Aitana, amb qui Montero va compartir escenari precisament a l’Estadi Olímpic fa dos estius.

Amb tot, cal recordar que al concert del Palau Sant Jordi no hi va haver cap col·laboració amb uns altres artistes.