El Front Ampli i Podem fracassen en l’intent de formar una candidatura unitària

Frente Amplio i Podem han consumat la seua ruptura en vista dels comicis espanyols i plasmaran així la divisió electoral, després que el nou projecte dels partits del soci minoritari del govern espanyol hagi confirmat una candidatura a tot l’estat, amb aliances d’esquerra sense els morats en la majoria de territoris.

Les negociacions per intentar una candidatura unitària a escala estatal han fracassat, i l’espai impulsat pels socis minoritaris del govern espanyol ha registrat una coalició d’abast estatal a la Junta Electoral sense Podem.

Els darrers intents a contrarellotge no han reeixit i la conseqüència és una fractura electoral en la majoria de comunitats autònomes.

La unitat electoral només s’ha salvat a Canàries. Al País Valencià tots dos grups aniran junts, però sota el paraigües de Compromís. Per contra, Frente Amplio ha pactat coalicions sense Podem amb Ara Més a les Illes i amb Chunta Aragonesista a l’Aragó, mentre que a la resta de de l’estat la candidatura utilitzarà la marca Frente Amplio.

Amb la possibilitat de l’acord general trencada, Podem reuneix dissabte el màxim òrgan de direcció, el Consell Ciutadà estatal, per exposar l’estratègia de cara al 29N. Encara no han confirmat si hi haurà llista pròpia en totes les circumscripcions llevat de Catalunya, on s’han aliat amb ERC, però les intervencions previstes poden aclarir la situació. Cal recordar que les primàries de Podem, a les quals es presentà la ex-ministra Irene Montero, la van situar com a candidata a les generals i com a cap de llista per Madrid.

Una vegada consumat el desacord, Frente Amplio ha informat que serà present en cada província i ha assegurat haver fet «tot el possible» per construir una aliança àmplia i diversa. Han remarcat l’acord de coalició amb quinze partits i confluències territorials, tot expressant orgull i alhora disculpes al seu electorat pel «soroll innecessari» motivat pels intents d’integrar també Podem.

«La nostra mà sempre ha estat estesa», afirmen els partits de Frente Amplio, que defensen haver treballat per la unitat «sense línies roges i amb generositat i honestedat». Remarquen la disposició permanent de la candidata, Ada Colau, que va posar «el càrrec per davant» per facilitar una candidatura unificada. Amb tot, lamenten que Podem no ha acceptat la proposta, però afirmen que, a partir d’ara, no adreçaran «ni una mala paraula» a la formació morada. «És el moment de girar full», diu el comunicat.

La proposta d’última hora, elevada dues hores abans del tancament del termini, oferia a Podem llocs prioritaris a Madrid i Catalunya –els punts de màxima fricció–, la inclusió als acords de coalició on participava Frente Amplio, recursos econòmics equitatius i una coportaveu del futur grup parlamentari. El partit d’Ione Belarra va refusar aquest oferiment pel fet que trencava el pacte previ amb ERC a Catalunya.

Podem al·legava també que les seues aspiracions a Madrid i Barcelona no podien bloquejar la resta d’acords territorials i que calia fer una excepció en aquestes dues circumscripcions, tenint en compte la rivalitat entre Comuns i republicans, i argumentant que la dispersió electoral no penalitza a Madrid. Al llarg de la jornada, les tensions han estat exposades amb Podem apostant per acords territorials asimètrics i deixant Madrid com a singularitat, tot obrint la porta a una llista pròpia amb Montero al capdavant.

Frente Amplio, per la seua banda, refusava dividir pactes per territoris i exigia un acord global a escala de tot l’estat. Diversos sectors d’aquest espai retreuen a la direcció de Podem que s’haja negat a asseure’s en una taula de negociació i que, durant la jornada, ni tan sols contestava el telèfon.

Podem manté el pacte de col·laboració amb ERC, una aliança inèdita que li atorga llocs com a independents a la llista republicana (el 6 i el 10 per Barcelona) i, sobretot, permet que el candidat Gabriel Rufián faça campanya amb el seu tiró conjuntament amb Irene Montero. Defensen que el lideratge de tots dos és el que espera l’electorat per aixecar l’esquerra.

Gabriel Rufián ha demanat disculpes per no haver aconseguit una candidatura d’unitat i ha admès que li hauria agradat un acord entre tots dos sectors.

Podem, al seu torn, assenyala que hi havia converses avançades en territoris com Extremadura o Múrcia, però que el bloqueig de Frente Amplio a escala estatal les ha truncat i que, a Andalusia, oferiren a IU encapçalar tres de les cinc circumscripcions amb més opcions de representació, sense èxit. Des de Frente Amplio, la cap de llista per Madrid ha assegurat que oferien a Montero el número dos, considerant-lo un lloc generós d’acord amb el pes electoral actual de la formació morada.

Podem ho ha rebatut exigint primàries conjuntes, deixant palès el recel d’entrar en una negociació convencional amb un projecte que consideren hereu de Sumar. Després d’aquest estira-i-arronsa, fonts de Frente Amplio consideren que surten més cohesionats i que, amb el pas dels dies, han percebut que els morats no volien pactar, calculant que en solitari podran obtenir representació per Madrid.

Segons aquestes fonts, Montero semblava decidida a ser candidata i enfrontar-se als partits de l’ala minoritària, però creuen que el perfil d’Ada Colau i de Delgado connecta clarament amb l’electorat on vol incidir Podem. Aquest procés també ha generat tensions internes a Frente Amplio per l’encaix de Colau, que inicialment es plantejava com a cap de llista per Madrid, però finalment hauria d’encapçalar la candidatura de Barcelona.